23 d’octubre del 1940. El dirigent nazi Himmler visita Montserrat acompanyat de l’historiador Walter Ebert . A l’arribar al monestir, Himmler demana anar a la biblioteca i allà exigeix que li lliurin els arxius sobre el Sant Greal, atès que pensaven que aquest objecte místic es trobava amagat a la muntanya catalana.

Aquest fet verídic (l’autora del llibre va entrevistar al monjo Andreu Ripoll que va ser qui va atendre a Himmler durant la seva visita) serveix de punt de partida per una història on es barregen llegendes, fets místics, l’obsessió dels nazis per demostrar que Jesús era de raça ària… Però no només és això; de fet, Montserrat serveix com a punt de partida per la història, però també és un retrat de la situació de Catalunya durant els primers anys després de la Guerra Civil. I també una bonica història d’amor entre l’Oriol i la Marina, amb la Segona Guerra Mundial de fons.

No és el primer llibre que novel·la aquesta visita. Anteriorment el llibre «Nueva era» (que no he llegit)  de Lem Ryan també té com fil argumental la visita de Himmler i la cerca del Sant Greal a Montserrat.

De la contraportada:

La gran novel·la sobre la recerca del Sant Greal a Montserrat.

En un viatge llampec a l’octubre de 1940, Heinrich Himmler visita l’abadia de Montserrat. L’acompanya l’historiador alemany Walter Ebert, que es converteix en còmplice involuntari d’una venjança d’inspiració bíblica que sentenciarà el poble jueu. Mentre l’elit nazi busca el Sant Greal, Ebert realitza el seu particular viatge iniciàtic per trobar la felicitat trencada per la tragèdia. En la seva peripècia humana es creuarà amb Oriol Turmeda i Marina Barahona, que viuen un amor furtiu en el tràgic escenari de la segona guerra mundial.

A partir d’un fet verídic –la recerca del Greal a Barcelona pels nazis el mateix dia en què Franco s’entrevistava amb Hitler a Hendaia-, Montserrat Rico Góngora escriu una novel·la commovedora d’una època que va canviar el món.

Montserrat Rico Góngora (Barcelona, 1964) és la col·laboradora assídua de diversos mitjans de premsa i programes de ràdio. Ha publicat les novel·les Cartas a Lucrecia i Bajo un cielo púrpura, totes dues rebudes molt favorablement per la crítica. Va ser guardonada als Jocs Florals del Camp de Cartagena en l’edició de 2006.
 

Títol: «L’abadia profanada»
Autora: Montserrat Rico Góngora (traducció de Josep Alemany)
302 pàgines
Columna Edicions
ISBN: 978–84-664‑0786-1

Aquest llibre combina una història de ficció amb uns conceptes que tothom que treballa en una empresa de mida mitjana o gran es troba cada dia.

Els rumors mai aporten res de positiu. Arriba un moment que no saps si allò que s’explica i allò de que tothom parla té alguna credibilitat. Sempre, dins de cada empresa, et trobes amb diversos rols: des d’aquell que sap tot allò que passa i tot el que s’explica i ho va explicant a tothom que el sap, fins a la persona que aparentment ignora totes les històries que circulen.

«Virus» és un llibre curt, de poques pàgines i de lectura fàcil, on es mostren les similituds entre la propagació de rumors dins de les empreses i la propagació de malalties víriques. De fet. com demostra l’autor, hi ha moltes similituds: en la forma de propagar-se, el mal que provoquen a una comunitat o una organització… i també en la forma d’atacar-los.

Però malgrat que la forma de combatre les infeccions víriques i els rumors és força semblant, encara n’hi ha un d’addicional: els rumors es poden prevenir de forma eficient. La responsabilitat en la distribució d’un virus no és només en el seu origen: qualsevol persona que escolta i difon una informació sense tenir la certesa de la seva validesa és part implicada en la propagació dels rumors.

El llibre explica una història fictícia, on un virus provoca la infecció de diverses persones que estan passant unes vacances al paradís. A partir d’aquest fet es van fent paral·lelismes amb la distribució de rumors dins de les organitzacions.

I una vegada conegut el mecanisme de distribució dels virus, s’analitza quines són les mesures que cal prendre per evitar tot el mal. Des de conèixer les persones i les relacions que es creen fruit de la relació professional i personal. I com la rapidesa en l’actuació davant qualsevol rumor que circuli és vital per reduir els possibles efectes.

En definitiva, que com a les malalties el millor remei contra els rumors i els mals que provoquen és la prevenció.

De la contraportada:

Al complex hoteler de Caneel Bay, a la petita illa caribenca de Saint John, s’ha desfermat una estranya epidèmia que ja ha causat dues baixes i amenaça d’infectar tots els hostes d’aquest paradís turístic. La descripció dels esdeveniments apareguda als diaris serveix al Ferran com a punt de referència per ajudar el seu amic Albert a entendre què està passant a la seva empresa, on dues persones han causat baixa. Com a Saint John, ell també pateix un greu problema: una epidèmia de rumors amenaça de desestabilitzar tota l’empresa. Amb les notícies que arriben de Saint John i el que allà va succeint com a font d’inspiració, l’Albert haurà de descobrir les causes de la seva particular epidèmia, recuperar el clima de confiança entre la gent i aconseguir una “vacuna” que els protegeixi de les infeccions per rumors.

A través d’aquesta ficció, Virus explora el perill dels rumors que “infecten” la comunicació i desestabilitzen les organitzacions i proposa una particular “vacuna”: vuit accions que podem dur a terme tots i cadascun de nosaltres en els nostres respectius entorns per aconseguir una bona comunicació interna i immunitzar-nos contra els rumors.
 

Títol: «Virus. Un relat sobre el perill dels rumors a les organitzacions»
Autor: Ferran Ramon-Cortés
1a edició — Febrer 2007
144 pàgines
RBA La Magrana
ISBN 978–84-7871–888-7