La segona novel·la publicada per Carlos Ruiz Zafón es situa a la ciutat de Calcuta, l’any 1932. És una història on es barreja la intriga amb el misteri i els fenòmens sobre naturals.
Un grup de joves que viu dins d’un internat per a orfes viuen els seus últims dies abans de separar-se. Acaben de fer els setze anys i han de sortir de l’orfenat. Però un d’ells té aquest dia marcat, sense saber-ho, des del mateix moment del seu ingrés.
Arran de conèixer a una noia, durant la última celebració que fan encara a l’orfenat, tota una sèrie d’esdeveniments increïbles. Tot això posarà al grup a prova i només la gran amistat i germanor existent els permetrà continuar endavant.
La narració es d’aquelles que, com passa amb les altres novel·les de Ruiz Zafón, ràpidament enganxa al lector dins de la història. Malgrat ser considerada com una novel·la juvenil, és ben apte per a tots els públics. No és la seva millor novel·la, però permet passar una estona prou agradable.
De la contraportada:
Calcuta 1932: El cor de les tenebres. Un tren en flames travessa la ciutat. Un espectre de foc sembra el terror en les ombres de la nit. Però això només és el començament. El dia abans de complir setze anys, Ben, Sheere i els seus amics s’hauran d’enfrontar al més terrible i mortífer enigma de la ciutat dels palaus.
Títol: «El palau de la mitjanit» («El Palacio de la Medianoche») Autor: Carlos Ruiz Zafón Traducció: Pau Joan Hernández 1a edició - juny 2006 Editorial Planeta ISBN 84−9708−176−5
Del 25 de gener al 25 de maig hi ha l’exposició «Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya (s. XV-XVII)» al Museu d’Història de Catalunya, al Palau de Mar de Barcelona.
L’exposició està dedicada al fenomen de la cacera de bruixes, que tant a Catalunya com a la resta d’Europa es va viure, amb cronologies i intensitats variables, entre els segles XV i XVII. La història de la cacera de bruixes constitueix un tema de gran modernitat historiogràfica, vinculat a corrents actuals com la història de les mentalitats i de la cultura popular, la història de les dones, la microhistòria o la història com a narrativa.
La mostra dóna el protagonisme a les víctimes anònimes de la persecució, tot revelant la càrrega de misogínia que s’hi amagava al darrere, i trenca alguns tòpics estesos en l’imaginari comú sobre la cacera de bruixes, com el de la Inquisició, ja que van ser sobretot eclesiàstics els que van encapçalar les protestes contra la cacera de bruixes.
Ser un autor d’èxit i haver publicat un best-seller comporta moltes coses.
Una d’elles és la reedició de les teves primeres obres. Carlos Ruiz Zafón, ha fet un gran best-seller «L’ombra del vent» i un segon llibre que també ha tingut una vendes importants, «Marina». Per tant, era qüestió de temps que l’editorial l’aprofités per recuperar els seus títols anteriors.
«El príncep de la boira» és el primer llibre que va publicar en Ruiz Zafón. Es tracta d’una novel·la d’aventures, adreçada al públic juvenil. Malgrat que l’autor, a la presentació, rebutja aquesta mena de classificació i voldria pensar que es tracta d’una novel·la que pot ser llegida per tota mena de públic, la seva estructura l’identifica clarament com una d’aquelles novel·les que té l’important repte d’enganxar al lector a les primeres pàgines per evitar que es tanqui el llibre i es passi a fer alguna altra cosa.
En aquest cas la història no té cap secret ni té la mateixa elaboració que a les altres novel·les de l’autor: durant la Segona Guerra Mundial una família decideix deixar la gran ciutat per instal·lar-se en una casa la costat de la platja de l’Atlàntic. Però la casa té la seva pròpia història: va ser construïda per un prestigiós cirurgià anglès per anar a viure amb la seva dona. La dona, per culpa d’un accident, no podia tenir fills… però poc després de traslladar-se a aquesta nova casa, va quedar embarassada. L’any 1929 va néixer el fill d’aquest matrimoni… fins que a l’agost de 1936 el fill va aparèixer ofegat a la platja.
Des d’aquell tràgic dia, la casa havia estat abandonada fins que la família d’en Max es trasllada set anys després. A partir d’aquí es van descobrint una sèrie de fenòmens que poc a poc fan creure que hi passa quelcom extraordinari… fins a l’aparició del Príncep de la Boira… un diabòlic personatge que pot concedir qualsevol desig, però a un preu molt alt.
Bona lectura per passar una tarda. El llibre es pot llegir perfectament en unes poques hores i és una bona lectura per una tarda de diumenge.
Títol: «El príncep de la boira» («El príncipe de la niebla») Autor: Carlos Ruiz Zafón Traducció: Mireia Sánchez 1a edició — Juny 2006 Editorial Planeta ISBN 978−84−9708−175−7
La Batalla d’Almansa, de la que el proper 25 d’abril es celebrarà el tercer centenari, representa la pèrdua de llibertats nacionals del País Valencià, l’abolició dels furs que des de Jaume I havia anat guanyant el poble valencià i l’establiment de les normes, costums i llengües castellanes en tots els àmbits de la vida. Per tant, els esdeveniments d’Almansa són, en certa mesura, una mena d’avançada del que pocs anys després esdevingué també a Catalunya (1714) i a Mallorca (1715).
En aquest llibre, l’antropòleg valencià Joan Francesc Mira fa una anàlisi divulgativa de la situació que portà a la guerra de successió al tro de la corona de Castella i d’Aragó, entre els bàndols que donaven suport a Felip IV (de la casa francesa dels Borbons) i els que donaven suport a Carles III (de la casa dels Habsburg).
El llibre es divideix en tres grans apartats: un país, una guerra i una derrota. Al primer, un país, es fa una anàlisi de la situació del Regne de València en produir-se la mort de Carles II, rei de Castella i d’Aragó, l’any 1700 sense successió.
El Regne de València disposava d’una personalitat política pròpia i ben definida, amb un ordenament jurídic i una administració similars a les existents a Catalunya i l’Aragó. Aquí l’autor dedica un gran esforç a combatre la idea que València només disposava d’una legislació feta a base d’acumular disposicions disperses… ja que aquesta era la tònica general arreu. També es fa un repàs a la situació econòmica i social del País Valencià.
El segon apartat del llibre és una reconstrucció de la Guerra de Successió, un conflicte d’abast europeu. Des de les primeres batalles, quan un exèrcit britànic amb la participació de tropes catalanes ocupava Gibraltar l’any 1704 fins a l’esdeveniment que dóna nom al llibre: la batalla d’Almansa a l’abril de 1707.
Entre aquestes dues batalles, es fa una anàlisi dels moviments polítics i militars, els efectes que van tenir sobre la situació del País Valencià i el context geopolític europeu.
A la última part del llibre, Joan Francesc Mira presenta tot allò que esdevingué al País Valencià d’ençà la derrota a la batalla d’Almansa i l’ocupació militar, el genocidi polític i la presència d’una força militar d’ocupació. Així, dos mesos després de la batalla, Felip IV d’Aragó (aleshores ja el podem anomenar Felip V, atesa l’abolició del Regne d’Aragó) decretava:
Considerando haber perdido los reinos de Aragón y Valencia, y todos sus habitadores, por la rebelión que cometieron, faltando enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como a suy legítimo Rey y Señor, todos los fueros, privilegios, exempciones y libertades que gozaban, así por mí como por los reyes mis predecesores, particularizándolos en ésto de los demás reinos de mi corona, y tocándome el dominio absoluto de los referidos reinos de Aragón y Valencia, pues en la circustancia de ser comprendidos en los demás que tan legítimamente poseo en esta monarquía, se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis armas con el motivo de su rebelión; y considerando también que uno de los principales atributos de la soberanía, es la imposició y derogación de las leyes, las cuales, con la variedad de los tiempos y mudanza de costumbres podría yo alterar, aún sin los granes y sobrados motivos y circunstancias que hoy concurren para ello en lo tocante a los de Aragón y Valencia:
He juzgado por conveniente, así por esto, como por mi deseo de reducir todos los Reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla, tan loables y plausibles en todo el universo, abolir y derogar enteramente como desde luego doy por abolidos y derogados todos los referidos fueros, privilegios, prácticas y costumbres hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia; siendo mi voluntad que éstos se reduzcan a las leyes de Castilla y al uso, práctica y forma de gobierno que se tiene y ha tenido en sus tribunales, sin diferencia alguna en nada, pudiendo obtener por esta razón igualmente mis fidelísimos vasallos castellanos motivos para que acrediten de nuevo los afectos de mi gratitud, dispensando en ellos los mayores premios y gracias tan merecidas de su experimentada y acrisolada fidelidad, y dando a los aragoneses y valencianos recíprocas e igualmente mayores pruebas de mi benignidad, habilitándolos para lo que no estan en medio de la gran libertad de los fueros de que gozaban antes y ahora quedan abolidos.
En cuya consecuencia he resuelto que la audiencia de ministros que se ha formado para Valencia, y la que he mandado se forme para Aragón se gobiernen y manejen en todo y por todo como las dos cancillerías de Valladolid y Granada, observando literalmente las mismas reglas, leyes, prácticas, ordenanzas y costumbres que se guardan en éstas, sin la menor distinción ni diferencia en nada, excepto en las controversias y puntos de jurisdicción eclesiástica, y modo de tratarla; que en ésto se ha de observar la práctica y estilo que hubiere habido hasta aquí en consecuencia de las concordias ajustadas con la Santa Sede Apostólica, en que no se debe variar; de cuya resolución ha querido participar al Consejo, para que lo tenga entendido.
Buen Retiro, a 29 de Junio de 1707
Títol: «Almansa 1707, després de la batalla» Autor: Joan Francesc Mira 1a edició — novembre 2006 Edicions Bromera 126 pàgines ISBN 978−84−9824−145−6
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
— Classificat com a: Calaix de sastre — Comentaris (2)
Del 25 de gener al 25 de maig hi ha l’exposició «Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya (s. XV-XVII)» al Museu d’Història de Catalunya, al Palau de Mar de Barcelona.
