Comprar el llibre

Un llibre de contes de Nadal per les fredes tardes de Nadal…

«Cartes del Pare Noël» és un recull de les cartes que va escriure en J.R.R. Tolkien cada Nadal, des de l’any 1920 i fins el 1943, adreçades als seus quatre fills. Aquestes cartes anaven signades pel Pare Noël (amb una preciosa lletra tremolosa), pel Gran Ós Polar (amb una lletre molt gruixada ja que té les potes molt grosses) i per un elf anomenat Ilbereth que escriu utilitzant l’alfabet àrtic.

El llibre inclou la fotografia de les cartes originals, a més dels sobres i segells també dibuixats per en Tolkien, amb la traducció al català.

Les cartes parlen sobre la vida al Pol Nord i els desitjos per a la celebració del Nadal… són divertides i curioses, tot demostrant la increïble capacitat de l’autor del Senyor dels Anells per crear nous móns.

De la contaportada:

Cada desembre els fills de J. R. R. Tolkien rebien un sobre amb un segell del Pol Nord. A dins hi havia una carta escrita a mà, amb una estranya lletra llarga i fina, i un dibuix preciós ple de colors o fet només amb quatre traços.

Les cartes eren del Pare Noël.

Els explicaven mervallosos contres sobre la vida al Pol Nord: com un dia que tots els rens es van escapar i van anar escampant els regals pertot arreu; com l’Ós Polar, un pocatraça, va escalar el Pol Nord, va caure sobre la teulada de cal Pare Noël i va anar a parar al menjador; com va partir la lluna en quatre i va fer que l’home que hi havia a dins caigués al jardí del darrere; o les guerres amb les empipadores hordes de gòblins, que vivien en unes coves que eren just sota casa seva!

A vegades l’Ós Polar qui escriu quatre ratlles, i a vegades ho fa l’elf Ilbereth, amb la seva lletra elegant i fluida, per afegir més vida i humor a les narracions.

Cap lector, jove o gran, no podrà deixar de sentir-se encantat per la inventiva i l’«autenticitat» de les Cartes del Pare Noël.
 

Títol: «Cartes del Pare Noël» («Letters from Father Christmas»)
Autor: J. R. R. Tolkien (edició revisada per Baillie Tolkien)
Traductor: Jordi Ferré Ibarz
1a edició — Octubre 2006
Editorial Empúries
111 pàgines
ISBN 84–9787-205–3

Jaume I, el nostre gran rei, és EL personatge per excel·lència de la iconografia històrica dels Països Catalans. Sempre que es vol trobar un referent sobre la gloriosa història, la figura de Jaume I surt immediatament. Això es nota en la gran quantitat de bibliografia històrica que trobem, especialment durant els segles XIX i XX.

Jaume I va ser certament un rei diferent a qualsevol altre: amb una gran visió política, després d’uns fracassos inicials en l’expansió cap a Occitània va saber canviar els objectius i es va fixar a la Mediterrània, amb les Illes Balears i el País Valencià com principals objectius. Figura de dimensions fora de l’habitual, tant en l’aspecte físic com en l’intel·lectual, va marcar un abans i un després en la nostra història. Fins i tot avui, 730 anys després de la seva mort, encara en som plenament hereus.

La vida de Jaume I va tenir autèntics episodis insòlits, des del moment mateix de la seva concepció i fins a la seva mort. A més a més tenim la sort que ell mateix els va escriure, en el seu Llibre dels Fets. Aquesta història mereix ser coneguda i explicada.

Entrant ja a parlar d’aquesta novel·la cal dir que no és pas la primera novel·la història centrada en la figura del gran Rei. Ja  fa uns anys, Albert Salvadó va escriure la trilogia «Jaume I el conqueridor» on es feia un passeig per tota la seva vida.

A «Jaime I el Conquistador», Ferran Cremades es centra en un episodi molt concret: el setge i conquesta de Balansiya, el nom àrab de València. Una característica ben destacable es que presenta els dos costats de la visió: la dels conqueridors cristians però també la dels habitants de la ciutat, població musulmana que veu com un exèrcit estranger vol fer-los fora de casa seva.

De la contraportada:

Siglo XIII. La inestabilidad generada tras la derrota en la batalla de Las Navas de Tolosa hace peligrar la hegemonía musulmana en España. En su afán por alcanzar la gloria, y cegado por el lujo y la ambición, el emir Zayyán querrá mantener a toda costa el control definitivo de la urbe más próspera y refinada del Mediterráneo.

La Valencia de los espléndidos jardines, de los palacios de puertas doradas y del puente de Piedra con sus siete arcos padecía las horas más inciertas de su historia: intrigas políticas, crímenes, delaciones y traiciones se sucedían por doquier. El miedo y la sospecha se habían adueñado de cada rincón de la ciudad y del reino. Sobre este trasfondo emergerá la célebre figura de Jaime I el Conquistador, que, junto a Fernando de Castilla, emprenderá la toma de los territorios de Al Ándalus a fin de ganarlos para la cristiandad. Rey de Aragón y Mallorca, conde de Barcelona y Urgell, Jaime I, tras recibir la bula papal de Gregorio IX, comenzará el sitio de Valencia en una batalla sin parangón.

Ferran Cremades nos relata la apasionante historia nunca contada del asedio y caída de la capital mediterránea a manos del rey cristiano, al tiempo que nos muestra la vulnerabilidad de la gloria, el amor y la fortuna. Un espléndido mosaico de lo que fue la cultura árabe en nuestro país.
 

Títol: «Jaime I el Conquistador»
Autor: Ferran Cremades
1a edició — octubre 2006
Edicions Martínez Roca
563 pàgines
ISBN 84–270-3304–4

En l’improbable supòsit que algun dia arribi a escriure un llibre, m’agradaria que el resultat s’assemblés a «El hacker y las hormigas, versión 2.0».

Era una mica escèptic, perquè el subtítol del llibre, «La imprescindible alternativa al Criptonomicón y al Yo, Robot de Asimov», en principi espantava: el Criptonomicón no em va agradar gens ni mica, però en canvi, l’altra referència («Jo, robot») era tota una garantia.

A «El hacker y las hormigas» trobem la història d’un hacker (com deixa ben clar l’autor, en el sentit d’expert informàtic) que treballa en una empresa de robòtica i que es troba implicat dins d’una conspiració d’un abast realment insospitat al ser acusat de propagar per la xarxa una mena de virus (les formigues del títol) que ataquen la xarxa de televisió digital. El llibre es situa uns quants anys en el futur, quan la realitat virtual i la intel·ligència artificial són elements quotidians, tant en el desenvolupament de nous sistemes informàtics com en la vida de les persones.

Es tracta d’un llibre força divertit i molt entretingut de llegir… especialment si estàs treballant en el món informàtic

De la contraportada

Jerzy Rugby está solo en el mundo real: se ha separado de su esposa que se ha llevado también a sus hijos. Afortunadamente, sin embargo, mantiene su trabajo como programador, como hacker en el ciberespacio. Trabaja al servicio de GoMotion Corporation en su intento de fabricar robots inteligentes capaces de autorreplicarse. Al menos cuando programa, Jerzy es feliz, completamente feliz.

Experto en vida artificial y en algoritmos genéticos, un día Jerzy descubre con horror que su estación de trabajo está infestada de hormigas. Unas hormigas que Jerzy conoce muy bien ya que él mismo ha ayudado a desarrollarlas para su jefe Roger Coolidge.

Además, gracias a la absurda intervención del robot de Jerzy, el prototipo Studly, ese nuevo y temible virus fórmico, acaba invadiendo el sistema de televisión digital y deja sin emisión a todo el mundo. Como era de esperar, la justicia considera responsable a Jerzy. La loca aventura de un hacker con todo tipo de problemas está servida.
 

Prefaci del llibre

Terminé la primera versión de «El hacker y las hormigas» a principios de 1993. En ese momento, había sido recientemente despedido después de tres agradables años de trabajo en la empresa Autodesk, Inc.

Vale la pena mencionar que en Silicon Valley, la palabra «hacker» a menudo se sigue usando en el sentido original de «un programador fanáticamente consagrado e inventivo» en lugar del sentido moderno y corrupto de «criminal informático». El protagonista de «El hacker y las hormigas» se corresponde en general con el primer sentido, con sólo algún toque del segundo.

Las «hormigas» del título se inspiraron en un programa llamado boppers.exe que escribí para Autodesk. El programa se diseñó para demostrar los principios de la vida artificial, y ahora está disponible gratuitamente en www.rudyrucker.com. El programa muestra bichos artificiales que evolucionan y mejoran en sus labores. ¿Qué tipo de labores? En uno de los ajustes del programa, las hormigas rojas intentan entrar en los senderos de las hormigas verdes y evitar los senderos de las hormigas azules. No es como diseñar robots industriales, pero es un comienzo.

Siendo fieles al espíritu mañoso del hacker, he revisado profusamente «El hacker y las hormigas» para su reedición por parte de Four Walls Eight Windows. Parece razonable definir esta edición como «Versión 2.0».

Un cambio ha consistido en retirar cualquier anacronismo que hiciera que el libro pareciese ambientado en el siglo XX y no en el XXI. Considerando que las ideas fundamentales del libro son futurísticas, quería que al menos fuese contemporáneo.

Un segundo cambio consistía en clarificar las descripciones sobre cómo hacer evolucionar mejores robots. Al hacerlo, me aproveché de las útiles sugerencias de mi amigo John Walker. Sin embargo, no hice uso de todas las ideas de John; cuando hayas terminado de leer «El hacker y las hormigas», quizá disfrutes leyendo el final alternativo al libro que ha colgado de su sitio web http://www.fourmilab.ch/documents/hackants13.html.

Un tercer grupo de cambios se refieren a convertir Jerzy Rugby en una persona más agradable y dotarle de una vida emocional más coherente. Pero no esperes demasiado en lo que se refiere a consciencia de sí mismo: Jerzy sigue siendo un hacker.

Un cambio final consistió en añadir una frase para indicar el cambio que lleva desde los robots de El hacker y las hormigas hasta los robots de mi novela Software.
 

Títol: «El hacker y las hormigas, versión 2.0» («The Hacker and the Ants»)
Autor: Rudy Rucker
Traductor: Pedro Jorge Romero
1a edició — Octubre 2006
285 pàgines
ISBN 84–96575-25-x