En els últims anys sembla confirmar-se que Cristòfor Colom era un aristòcrata català. De fet, cada vegada hi ha més bibliografia sobre el tema (des del 1927 en que Luis Ulloa va publicar el llibre «Cristòfor Colom fou català» fins al llibre publicat enguany «Cristòfor Colom, príncep de Catalunya», de Jordi Bilbeny on es presenta com a un aristòcrata que va lluitar a la guerra civil de Catalunya contra el rei Joan II i germà d’un president de la Generalitat).

En aquesta línia es presenta aquest llibre, tot dient que és un retorn a la seva llengua original dels diaris de navegació que va escriure Cristòfor Colom durant els seus quatre viatges al Nou Món, després que la censura oficial de la corona espanyola els reescrigués.

El diari és una mena de bitàcola que explica, en el cas del primer viatge, la sortida del port de Pals a l’Empordà (i no Palos de la Frontera a Cadis com presenta la història oficial basada en la versió espanyola dels fets).

El dia d’arribada a terra segons la iconografia oficial, el 12 d’octubre, no està inclòs. Segons el diari, l’arribada a Terra va ser l’11 d’octubre (encara que és difícil d’interpretar doncs perquè l’albirament de Terra va tenir lloc a la matinada i no acabo d’entendre si va ser el dia 11 o el 12.

La descripció de l’arribada al nou món és, certament, el relat del xoc de dues visions de la vida. Des d’un bon principi els navegants no van entendre (ni ho van voler) la població nativa. La descripció que es fa en tot moment de la terra descoberta mostra com els navegants no donen cap valor al país on han arribat. I això provoca, lògicament, una relació tensa que acaba amb freqüents escenes de violència.

L’explicació dels altre tres viatges són més breus. Ja no són bitàcoles, sinó relats on s’explica les terres visitades.

En conjunt la lectura es fa una mica pesada, per la forma tant diferent de portar el relat a com es fa actualment. També la sobreabundància de detalls clarament insignificants i, per contra, la poca importància que es dóna a esdeveniments que semblen força importants.

Títol: «Els viatges al Nou Món»
Autor: Cristòfor Colom
Traducció: Ariadna Duran
203 pàgines
1a edició — febrer 2006
ISBN 84–96563-02–2

Segurament aquest és el primer cas d’un weblog català que ha passat del món dels bits al món dels àtoms. «L’aeroplà del Raval» és el weblog de la Tina Vallès… i el llibre és la versió en paper d’alguns dels posts, revisats, publicats entre el desembre del 2003 i l’octubre del 2004.
Tracta de temes curiosos i divertits (el decàleg per anar a un concert de jazz l’he trobat genial), d’altres de gran tendresa; històries sobre la gent que viu o passeja pel barri del Raval i fins i tot algun de denúncia (quanta raó té en denunciar que l’allioli casolà dels restaurants és qualsevol cosa menys casolà! Jo també he patit alguna nit per culpà d’algunes salses que acompanyaven determinats plats).

En total trobareu poc més d’una vuitantena de petites històries, d’entre una i quatre pàgines (potser n’hi ha alguna de més llarga, però no massa més). Es poden llegir perfectament en qualsevol moment buit que tingueu, doncs cada història és totalment independent de la posterior. I de fet em penso que aquest és l’autèntic objectiu del llibre: ser el complement a la vostra lectura actual, una mena de desintoxicació o separació en acabar la lectura. Jo l’he fet servir de complement a la lectura actual, el primer i segon volum dels Fills de la Terra: cada nit, després de llegir un capítol del llibre de la  Jean Auel, llegia una o dues històries del Raval.

Per tant, més que un llibre de contes que s’ha de començar per la primera pàgina podeu, tranquil·lament, obrir-lo a l’atzar i llegir la història que hi trobeu. En poques línies la Tina us presentarà una situació i en farà una visió ben ràpida. I abans que us n’adoneu, ja l’heu acabada.

Títol: «L’aeroplà del Raval»
Autora: Tina Vallès
144 pàgines
Labreu edicions
1a edició — març 2006
ISBN 84–93376299

Primer novel·la d’una sèrie formada per cinc títols estretament relacionats on s’explora una història que, si en algun moment es va produir en realitat, devia ser una de les aventures més al·lucinants de la humanitat: la convivència de dues espècies d’homínids, els Neandertals amb l’home de Crog-Manon (una de les primeres branques d’Home sapiens). No és un argument original en si; la novel·la de Björn Kurtén «Dance of the Tiger» desenvolupa un argument semblant.

Tot comença amb una nena de cinc anys, l’Ayla (una Homo sapiens) que perd tota la seva família com conseqüència d’una catàstrofe natural: un terratrèmol que enfonsa la cova on vivia. Durant uns dies està totalment sola, caminant sense rumb ni sabent que ha de fer.

Quan està a les portes de la mort, es troba amb un grup de Neandertals que també està cercant una nova llar (la seva anterior també va ser destruïda al terratrèmol i van perdre una part important dels membres). Aquests Neandertals formen una comunitat, el Clan d l’ós de les cavernes (o, senzillament, el Clan). Quan es troben amb l’Ayla la reconeixen com humana… però diferent: és dels Altres. Això provoca una sèrie de vacil·lacions al Clan sobre si ha de formar part.

L’autora ens presenta als Neandertals com una espècie que ha aconseguit portar la intel·ligència a uns nivells molt superior al dels Homo sapiens: capacitat de recordar-ho, transmissió de coneixement a nivell biològic, possibilitat de llegir els pensaments dels altres. Una intel·ligència complexa però, a la vegada, rígida. Els Neandertals són intel·ligents, però capquadrats.

Aquesta intel·ligència es contraposa amb el nivell d’intel·ligència dels Homo sapiens, reflectit en tot l’aprenentatge de l’Ayla. Si els Neandertals aprenen coses en base a recordar-les, l’Ayla pot deduir coses… pot fer abstracció per tal d’identificar els dits de la mà amb els nombres.

Tot això va mostrant dos processos: l’assimilació de l’Ayla dins del clan (fins al punt d’ignorar la seva personalitat com individu) i la seva reacció d’afirmació de la seva pròpia identitat, diferent de la resta.

Tinc ganes de continuar amb la segona novel·la: «La vall dels cavalls»

Títol: «El clan de l’ós de les cavernes» («The Clan of the Cave Bear»
Autora: Jean M. Auel
Traducció: Josep M. Capilla i Raul Torrents
549 pàgines
Maeva Ediciones
ISBN: 84–95254-82–9