«El anillo» és un bon exemple d’una novel·la amb un bon començament, de fàcil llegir i que ràpidament fa interessar al lector… però que perd amb uns personatges gens creïbles i amb poca personalitat.

Tot comença el dia de l’aniversari de la protagonista, Cristina (que explica tota la història en primera persona). És una advocada de Nova York, filla d’una catalana i un nord-americà, amb una vida de yuppie als Estats Units i promesa amb un nuvi perfecte. El dia del seu aniversari, quan tot just acaba d’acceptar la proposta de matrimoni, rep un regal curiós: un anell misteriós que, en funció de la llum produeix un curiós reflex d’una creu vermella.

L’anell aquest resulta que és un regal d’un oncle seu de Barcelona, que va morir ara fa catorze anys. Als pocs dies de rebre l’anell, la convoquen a la lectura d’un segon testament d’aquest oncle. Al tornar a Barcelona es retroba amb els amics i familiars de la seva infantesa.

Aquest segon testament és una invitació a trobar un tresor que van amagar els templers de la Corona d’Aragó abans de ser dissolts i perseguits pel Papa Climent Ve i el rei Jaume II… tresor que ha estat amagat i pel qual hi ha una sèrie de documents i pistes que cal trobar per tal de localitzar-lo: aquest és el repte al que s’enfronta la Cristina i els seus familiars.

La història guanyaria una mica més amb uns personatges més vius, però s’ha de reconèixer que la malgrat això agafa i t’estàs passant pàgina i pàgina sense gairebé ni adonar-te.

No és una novel·la que passarà a la història, però si és una bona lectura per passar l’estona.

Títol: «El anillo. La herencia del último templario»
Autor: Jorge Molist
428 pàgines
Quarta edició, abril 2005
Ediciones Martínez Roca, Barcelona
ISBN 84–270-3086-X

Una de les grans problemes per valorar les matemàtiques és la dificultat en associar els conceptes matemàtics amb situacions de la vida real. Per a tothom és ben simple entendre les operacions bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió) ja que les utilitzem en la nostra vida diària. Però altres conceptes sempre han estat molt més difícils d’associar amb situacions de la vida real i això dificulta el seu aprenentatge.

I d’això va aquest llibre: presentar una sèrie de problemes de la vida real i demostrar com es poden aplicar els conceptes matemàtics per a resoldre’ls. Pensat com a complement de les classes de matemàtiques de l’ensenyament mitjà mostra, per exemple, com la teoria de grafs ens ajuda a determinar l’itinerari òptim dins de l’Eixample barceloní, com la geometria ens desvetlla les meravelloses proporcions de Santa Maria del Mar (com més conec aquest edifici, més enamorat n’estic) o el quadrat màgic que hi ha a la façana de la Sagrada Família

Jo personalment només he estat capaç de seguir de forma més o menys completa el capítol dedicat a l’anàlisi de les proporcions geomètriques de les finestres gòtiques de Santa Maria del Mar (i haig de reconèixer que m’ha costat una mica). També he mirat per damunt el capítol sobre els quadrats màgics… No me n’he sortit recordant la teoria de grafos per planificar un itinerari.

Altres capítols del llibre tracten d’analitzar els Jardins del Laberint d’Horta, la xarxa ferroviària de Lleida, la reconstrucció del temple romà de Barcelona a partir de les columnes que hi ha al Centre Excursionista de Catalunya, el disseny d’edificis de la vil·la romana de Centcelles, els mosaics del Passeig de Gràcia, etc…

Tot això es presenta d’una forma entenedora (i si tens els conceptes matemàtics frescos, simple…) i pot ajudar als estudiants de grau mitjà a aplicar de forma pràctica els diversos conceptes matemàtics.

De la contraportada:

Passeig matemàtic per Catalaunya és una mirada al món que ens envolta. Partint de diferents objectes, monuments, paisatges, dissenys gràfics, escultures o formes determinades de Catalunya, l’autora mostra el rerefons matemàtic. D’aquesta mantera els nostres ulls es fixaran d’una forma diferent i nova en l’església de Santa Maria del Mar, la Sagrada Família, el temple romà de Barcelona, les sanefes i frisos del Passeig de Gràcia, la plaça del Mercadal de Balaguer o el laberint d’Horta.

Títol: «Passeig matemàtic per Catalunya»
Autora: Teresa Ticó
209 pàgines
1a edició, 2004
Pagès editors
ISBN 84–9779-154–1

Per cert, gràcies a Google he trobat una versió PDF del llibre amb material addicional (llibre del professor, exercicis resolts i bibliografia).

Fa uns dies vaig assabentar-me de la tràgica notícia… víctima de la pressió urbanística, en poques setmanes una de les llibreries més emblemàtiques de Terrassa deixarà d’existir: la Llibreria Grau, del carrer Gavatxons tancarà abans de cap d’any. La raó, la de sempre: el solar està ubicat en una dels millors carrers comercials de Terrassa i una llibreria no és pas el negoci més rentable.

La Llibreria Grau era el lloc ideal per trobar llibres de qualsevol tipus… sovint a preus simbòlics. En els darrers anys s’ha convertit en una llibreria de vell tradicional, amb nombrosos llibres per les prestatgeries (sense cap mena d’ordre!), però a l’època del senyor Grau (en Joan Grau, pare de l’actual propietari Valentí Grau), aleshores si era una llibreria singular, on les piles de llibres arribaven fins a la porta d’entrada. Recordo perfectament quan, de petit, entrava a la llibreria i tot just hi havia un rectangle de cinc metres lliure: la resta eren muntanyes de llibres i revistes. I era divertit demanar per un llibre i veure al senyor Grau com ho rumiava una estona i et contestava: “torni demà”… i sempre tornaves a l’endemà i ja el tenia preparat.

El senyor Grau era un personatge tan popular a Terrassa que ha passat a ser un dels capgrossos que acompanyen totes les desfilades dels Gegants de Terrassa per la Festa Major. No recordo quin va ser l’any, però va ser un dels primers “Capgròs de l’any”.

També recordo l’etapa actual de la llibreria, un cop ja traspassada la llibreria a Valentí Grau. Ara ja es podia entrar a l’interior (però no a tot arreu) i admirar totes les prestatgeries rebentades de llibres. En Valentí Grau va fer una tasca de ‘buidar stock’, tot ficant tota mena d’ofertes a l’aparador. Llibres que eren impossible de trobar els veies a l’aparador de la Llibreria Grau per cent o dues-centes pessetes. Cada dia, en tronar a casa de la feina, en passar per davant del Grau mirava les novetats… i molts dies entrava dins

Com he dit abans, fa uns dies vaig saber que la Llibreria Grau tancava. Avui m’he agafat un dia de vacances i he pujat al matí per mirar que hi ha. He tornat carregat, com ja m’ho imaginava: quinze llibres que s’han encarregat de fer-me malbé la motxilla quan ja era a Barcelona.

La llibreria encara estarà oberta fins a cap d’any. No m’han dit la data de tancament exacte ja que depèn de com vagin les vendes dels llibres que queden, però per l’any 2007 l’edifici ja passarà a ser propietat de la immobiliària. Fins aleshores miraré de tornar-me a passar algun altre dia. Segur que en els estrats inferiors de la llibreria encara hi ha meravelles per descobrir.