Sóc un gran fan de Douglas Coupland. El vaig descobrir llegint «Microserfs» ja fa una colla d’anys i després amb altres llibres com «Planeta Champú» i «Generación X». És un autor únic, amb un estil molt personal que es pot qualificar com a surrealista.

A les novel·les de Coupland trobem una trama senzilla (si senzilla es pot qualificar la vida), però uns personatges extraordinàriament complexes. La mateixa complexitat que trobem a la vida real.

Per que «jPod» va d’això: un grup de persones que treballa en una empresa informàtica, cada una d’elles amb un caràcter ben marcat, propi i que influeix en la resta dels seus companys. Uns empleats que han de barallar-se amb les decisions incoherents i inexplicables dels seus caps, sense entendre ben bé el motiu pel qual fan les coses.

Tot això reunint tota mena d’emocions, pensaments, idees… tot allò que sovint a tothom se’ns passa pel cap i que, també sovint, no volem reconèixer i/o expressar. Tothom ha pensat que a la feina, els seus companys no estaven al seu nivell (sense pensar que els altres opinen el mateix de nosaltres). Sempre hem volgut fer la broma de canviar la posició de les tecles al company pallissa per d’aquesta forma tornar-lo boig.

«jPod» és això i molt més. El retrat d’una societat que treballa en unes empreses que ningú sap ben bé com funcionen. És com llegir els acudits de Dilbert, però dins d’un context.

La única pega al llibre, és que tot sovint dóna la sensació de trobar-nos massa amb una reedició o actualització de «Microserfs». Això pot ser una pega o un benedicció, tot depenent de si et va agradar la novel·la prèvia. A mi em va agradar i m’ho he passat molt bé llegint aquest llibre.

Un detall final. L’edició en castellà l’ha publicat un dels segells d’Edicions 62. Els hi vaig preguntar si tenien prevista l’edició en català i m’han dit que no.

De la contraportada:

Ethan Jarlewski y sus cinco compañeros de trabajo conforman el jPOD, un grupo de programadores de videojuegos sometidos a las directrices absurdas de una multinacional. Incapaces de rebelarse y limitados por el lenguaje lógico y matemático de los ordenadores, los trabajadores sacrifican sus vidas privadas por el bien de la corporación. El contacto con los personajes del mundo exterior, entre los cuales se encuentra el propio Coupland y la madre del protagonista (una despiadada «viuda negra», nacrotraficante), nos presenta un panorama humano amoral, condenado a la ignorancia y con una dudosa posibilidad de redención.

A través de una prosa frenética, desternillante y teñida de ironía, Coupland nos introduce en el mundo de un patético grupo de personajes que se definen a sí mismos como «deprimentes compendios de cultura pop y emociones reprimidas cuyas vidas están controladas por la forma más banal de capitalismo», o como «gente que vive perpetuamente preocupada por la posbilidad de quedarse obsoleta».

Títol: «jPod»
Autor: Douglas Coupland
Traducció: Raquel Herrera Ferrer
1a edició, juny 2006
Editorial El Aleph Editores Col·lecció Modernos y Clásicos, 242
528 pàgines
ISBN 84–7669-748–1