Per mi se’m fa difícil comentar un llibre com Ciber@avis. No tinc pas el perfil que s’espera del lector, que és el del neòfit en termes no només d’Internet sinó també de qualsevol aspecte de la informàtica.

He tractat de llegir-lo posant-me en el lloc d’una persona que rep l’allau de notícies sobre tot el que es pot trobar a Internet, però que en la seva vida no ha tocat cap ordinador. I mirant-lo des d’aquest punt de vista, l’he començat a valorar.

Ciberavis és un manual d’introducció bàsic a la informàtica en general i a Internet molt en particular adreçat a aquelles persones que fins ara no han fet mai cap mena d’ús. Per tant, comença explicant el funcionament bàsic dels ordinadors i ofereix uns consells per ajudar en l’adquisició de l’ordinador.

Després comença a explicar com connectar-se a Internet, com accedir a les pàgines web, escriure missatges, etc… tot allò que per a una persona d’una determinada edat pot ser difícil, per la gran quantitat de coses que cal aprendre abans de poder fer res.

En aquest sentit, l’autora ha aconseguit un text on s’explica tot d’una forma planera, entretinguda i breu… tres qualificatius que sempre són difícils d’aconseguir. Potser a nosaltres es trivial entendre com utilitzar el ratolí o com identificar un enllaç dins d’una pàgina web, però per a una persona gran o algú que mai ha utilitzat un ordinador, són dos exercicis força complexos.

Els que portem anys amb els ordinadors no tenim dificultats en fer anar el ratolí, però una persona gran ha d’aprendre a utilitzar-lo i, a més a més, pot tenir les dificultats per coordinar el moviment de la ma amb seguir el punter per la pantalla.

El text és molt didàctic i explica allò que cal saber… per aprendre’n més sempre hi haurà temps. Tot s’explica de forma molt simple i per fer la lectura més entretinguda, el lector trobarà nombroses curiositats i anècdotes que l’ajudaran a mantenir l’interès en la lectura i a entendre el per què d’allò que tot just acaba de llegir.

De fet, amb molt poques adaptacions es podria aconseguir reconvertir aquest text en un manual genèric d’introducció a Internet, no només pensat per a la gent gran sinó per a qualsevol públic adult, sense importar-ne l’edat. Tot allò que avui explica per a un avi (un jove de més de 50 anys, tal i com indica la portada… i utilitzant per tant el terme ‘avi’ d’una forma afectuosa) pot ser perfectament vàlid per a les persones adultes de qualsevol edat que tenen el seu primer contacte amb Internet. Per a quitxalla, l’adaptació ja seria una mica més complicada.

Entre els aspectes millorables del llibre, es podria demanar alguna aplicació pràctica de tot allò que es parla. El llibre es queda en l’explicació de conceptes, però no es mostra cap demostració pràctica de com fer a través d’Internet alguna cosa que pugui ajudar a entendre com s’aplica tot el que parla el text.

Resumint, segurament el millor manual d’introducció a Internet (i a la informàtica) per a persones adultes, de qualsevol edat, actualment disponible en català.

Títol: «Ciber@vis. Manual per a joves de més de 50 anys que volen aprendre a navegar per Internet»
Autora: Mercè Molist
Viena Editorial
Pàgines 172
1a edició, maig 2006
172 pàgines
ISBN 84–8330-368-X

Els llibres de temàtica històrica estan realment de moda… i entre tots els llibres d’història, és força freqüent trobar alguna referència a l’Orde del Temple, una orde medieval de caràcter religiós i militar que va estar directament relacionada amb les Croades.

Ara bé, ja no et penses trobar amb una referència al darrer Templer en un novel·la ambientada al segle XXI, amb referències als atemptats de les Torres Bessones i que s’inicia al Central Park de Nova York.

Més que una novel·la històrica, com es podia pressuposar pel títol, ens trobem amb un autèntic thriller al més pur estil «El Codi Da Vinci». Aprofitant-se de tot allò d’obscur que hi ha al voltat dels templers, es dibuixa allò que gairebé sembla un guió de pel·lícula i no una novel·la. Un llibre amb tots els estereotips per a ser un best-seller, amb un inici espectacular, uns personatges ben estàndard i un desenvolupament en certa mesura imaginable.

La lectura es entretinguda i, segurament, aquest llibre es convertirà en un dels propers best sellers que acabarà amb una seqüela cinematogràfica. No aportarà res a la literatura universal, però et permetrà passar una estona entretingut.

De la contraportada:

Templers amb armadura cavalcant per Central Park? L’agent de l’FBI Scan Reilly creia que ja ho havia vist tot fins aquella nit de bogeria i sang en què quatre homes vestits com cavallers medievals van robar al Metropolitan Museum de Nova York alguns dels tresors més antics del Vaticà. Entre els espantats testimonis del robatori hi ha la Tess Chaykin, una jove arqueòloga que ben aviat sospitarà que al darrere hi ha alguna cosa més i que no es tracta d’un simple i espectacular robatori de joies. La sospita sorgeix, sobretot, perquè un dels objectes robats és un estrany aparell que pot ser la clau per fer sortir a la llum un scret ocult des de fa molts anys. Un secret que roman ocult des que l’últim templer va marxar de Terra Santa, enduent-se un carregament d’incalculable poder. Un secret que va omplir de terror l’Església, i que va precipitar, l’any 1312, la brutal destrucció de l’Orde del Temple.

Mentre els crims es succeeixen, en Reilly i la Tess han d’unir les seves forces per esbrinar la veritat. Però, a mesura que s’hi acosten, desitgen cada cop més no arribar-la a descobrir.

Títol: «L’Ordre del Temple» («The Last Templar»)
Autor: Raymond Khoury
Traducció: Mireia Terés Loriente
Editorial: Entramat (http://www.entramat.cat/)
1a edició, maig 2006
436 pàgines
ISBN 84–934754-5–9