El proper 1 de febrer al Corte Inglés del Portal de l’Àngel:

Presentació del llibre «Dones de Barcelona. Històries i llegendes barcelonines»

S’ha de tenir un cert valor per començar un llibre sobre tipografia parlant de la Comic Sans i dient:

Comprar a Amazon

«Si te encanta Comic Sans, es que no sabes mucho sobre tipografía. Si la odias, igual; deberías pensar en buscarte otro hooby.»

Malgrat que aquesta citació és de Vincent Connare (autor de la Comic Sans), crec que és una molt bona forma de resumir aquest llibre i el seu plantejament. La tipografia ha estat sempre un element clau per ajudar a millorar la qualitat de presentació de qualsevol text, però amb un límit: la tipografia pot ajudar a millorar un missatge, però no s’ha inventat encara cap tipografia que aconsegueixi fer interessant allò que no té cap interès. La tipografia, d’altra banda, també pateix d’un mal gairebé endèmic: molts en pensem que en som experts, però pocs en realitat poden parlar amb criteri i aportar dades objectius que no es limitin al «m’agrada» o el «no m’agrada».

«Es mi tipo» és una col·lecció d’una vintena de capítols, que es poden llegir de forma independents l’un de l’altre, que ens permeten entendre de que tracta realment la tipografia.  Hi trobarem els principals temes: des de la història dels tipus associats a l’evolució històrica de la impremta a la importància que va tenir l’elecció d’un tipus concret, Gotham, per a l’eslògan que va fer fortuna durant la campanya electoral de Barack Obama a la presidència dels Estats Units… o el debat nacional que es va produir a Suècia quan Ikea va utilitzar Verdana enlloc de Futura.

Totes aquestes anècdotes serveixen a l’autor per transmetre, sempre d’una forma distesa, els conceptes bàsics sobre la qualitat tipogràfica ja que, gairebé sense adonar-nos, acabarem coneixent la història d’uns dos-cents tipus de lletra. Una de dues, o sabem més de tipografia o a la propera partida del Trivial Pursuit sabrem respondre un possible pregunta sobre el tema!

A la solapa

Desde que las tipografías se mudaron a la barra de herramientas del ordenador todos comenzamos a tener una opinión sobre ellas. Hoy es imposible ignorar su poder, su omnipresencia en las marcas que nos rodean o el carácter que imprimen a nuestros textos. Y si no, ¿por qué despierta tantas antipatías el uso de Comic Sans? ¿A qué se debió el revuelo causado cuando Ikea fue infiel a Futura con Verdana? ¿Por qué Obama decidió optar por la Gotham como su distintivo gráfico? ¿Qué hace que una tipografía «funcione»?

Este divertido libro, profusamente ilustrado, cuenta la historia de más de doscientas fuentes desde su nacimiento –y en algunos casos hasta su muerte– a través de anécdotas sobre su empleo, sus creadores y sus usuarios. Garfield explica los fenómenos que hay detrás del dominio de fuentes como Helvética o Times New Roman o del odio hacia otras como Papyrus. Es mi tipo tiene todas las respuestas para quienes alguna vez se preguntaron qué tienen en común EasyJet y los Beach Boys, cuál es la tipografía favorita de Hollywood o si, como las personas, algunas fuentes son de Marte y otras son de Venus.

Títol: «Es mi tipo» («Just My Type. A book about fonts»)
Autor: Simon Garfield
Traducció:  Miguel Marqués
Editorial Taurus, col·lecció «Pensamiento»
Primera edició, setembre del 2011
369 pàgines
ISBN 978−84−306−0826−3
Preu:
El llibre a Amazon

Divendres a les 19.00 hores s’inaugura al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició «Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889» que es podrà visitar fins el 22 de maig.

«Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889»

«Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889» aplega l’obra pintada per Rusiñol durant l’estada de tres setmanes que, l’abril del 1889, va fer acompanyat de Ramon Cassas a les ruïnes del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet buscant nous estímuls pictòrics. Tots dos artistes varen estar dibuixant i estudiant el recinte, que en aquelles dates estava abandonat i en estat de ruïna. Són obres que han estat poc exposades i que constitueixen un apartat específic i relativament rar dins el catàleg de tots dos pintors.

L’exposició es divideix en cinc àmbits: L’atracció de les ruïnes, Tres artistes, quatre amics, Les ruïnes de Poblet, El guardià del Monestir i Reminiscències, que mostren els  diversos moments de l’estada de Rusiñol a Poblet i les influències posteriors en l’obra del pintor. Es repassa l’amor per les ruïnes com a font d’inspiració per a Rusiñol  i la vinculació d’aquesta a  l’excursionisme, dues aficions que podrà explotar àmpliament a Poblet. Així mateix, es mostra la relació epistolar que manté amb els seus amics artistes i amb el seu germà, que l’assabenten de les exposicions i vida de Barcelona durant la seva falta.

D’entre l’obra que neix de l’experiència de Poblet hi ha un quadre sobresurt per damunt dels altres. Es tracta de «Tombes de Poblet», un oli en què Rusiñol representa les tombes reials del monestir i que va arribar a ser premiat en el seu moment. Així mateix, tots  dos artistes en l’època que passen al recinte traven una relació d’amistat  amb el guardià del cenobi, el veí de Vimbodí Josep Sumalla, de qui pinten diferents retrats. La campanya de Poblet de 1889, a més d’enfortir la relació amb Casas fins fer-la inestroncable, fa créixer en Rusiñol la seva veneració per les ruïnes així com la seva estima per pintar claustres i jardins tancats.

Actualització: L’opuscle de l’exposició.

Ara fa un any el nostre bon amic Víctor Pàmies ens sorprenia amb un projecte certament engrescador: convertir-nos en mecenes per a la publicació d’un diccionari de refranys relacionats amb l’ull. Aprofitant les possibilitats que dóna el portal Verkami ens oferia la possibilitat de participar en el finançament del seu primer llibre, amb aportacions a l’abast de qualsevol butxaca (des de 5 fins a 100 €). El projecte va resultar un èxit i va portar la publicació de «Amb cara i ulls».

El segon projecte ja està aquí i repeteix el mateix esquema. Es tracta d’un diccionari de refranys relacionats amb el cap (el Víctor diu que n’hi ha el doble respecte als existents sobre l’ull) i també ens permet de participar en el seu finançament: «En cap cap cap». Per fer-ho tenim quaranta dies en els quals podem fer les nostres aportacions i, si s’arriba a la xifra total de 4.000 €, pel proper Sant Jordi disposarem d’un (o varis, en funció dels diners aportats) exemplar del llibre amb una dedicatòria personalitzada. De moment, en menys de vint-i-quatre hores ja ha rebut 650 €!

El diari «El País» ha realitzat aquest vídeo sobre l’exposició commemorativa dels tres-cents anys de la Biblioteca nacional de Madrid.

«Hibris» és una revista bimensual en castellà especialitzada en bibliofília, publicada des de l’any 2001. Cada número ofereix una cinquantena llarga de pàgines on hi podem trobar articles sobre bibliofília, novetats de llibreries antiquàries o ressenyes de nous llibres.

«Hibris», número 65/66

El número 65/66, que correspon als mesos de setembre a desembre del 2011, inclou els següents continguts:

• Gollerías para bibliófilos, 1o: Los libros de computo manual y los lunarios. A banda de calendaris i almanacs, també hi ha una tradició en la publicació de llunaris (calendaris especialitzats en el càlcul de les fases de la Lluna) i un tipus de publicació que, personalment, desconeixia totalment: els llibres que expliquen com fer ús de diverses part de l’anatomia humana per comptar.
• La propaganda anti-judeo-masónica durante el primer franquismo: el caso de Ediciones Toledo (1941−1943). Ediciones Toledo va ser un segell editorial especialitzat en llibres i publicacions que volien demostrar l’existència d’una confabulación judeo-masónica. L’editorial era una simple tapadora per distribuir les publicacions editades directament pels serveis de propaganda oficials. Malgrat això ha passat bastant desapercebuda entre els estudis realitzats dels primers anys de franquisme.
• Crónica de una señal anunciada: el biblión de los Manuales Soler. Manuales Soler és la casa editora que va donar lloc a la coneguda editorial Espasa (i Espasa-Calpe), editores d’una monumental enciclopèdia en llengua castellana. Aquest article analitza un dels primers obsequis dissenyats com a reclam publicitari, consistent en un punt de lectura
• Recull dels últims catàlegs de llibreries especialitzades en llibre vell i bibliofília
• La península de los libros, amb les ressenyes a dues publicacions recents relacionades amb el món del llibre vell: «Aurea Bibliographica (1998−2006)» i «La imprenta en Toledo. Estampas del renacimiento 1500–1550» i sobre l’exposició «Una imagen para al memoria:la carte de visite» de la Fundación Lázaro Galdiano.

La subscripció anual a «Hibris» és de 30 €, mentre que la col·lecció completa de tots els números publicats es pot adquirir per 500 €.