header122
Índex *Ressenyes *Bibliofília /Biblioteques /Enquadernació / Història del llibre *Poblet /Montserrat /Terrassa *Subhastes/fires *Gats *Versió antiga

Presentació del llibre «Dones de Barcelona. Històries i llegendes barcelonines»

27 gener 2012 — Classificat com a: Presentacions de llibres
Comentaris (0)

El proper 1 de febrer al Corte Inglés del Portal de l’Àngel:

Presentació del llibre «Dones de Barcelona. Històries i llegendes barcelonines»

Presentació del llibre «Dones de Barcelona. Històries i llegendes barcelonines»


Ressenya: «Es mi tipo»

26 gener 2012 — Classificat com a: Els llibres que llegeixo, Tipografia
Comentaris (1)

S’ha de tenir un cert valor per començar un llibre sobre tipografia parlant de la Comic Sans i dient:

«Es mi tipo»
Comprar a Amazon

«Si te encanta Comic Sans, es que no sabes mucho sobre tipografía. Si la odias, igual; deberías pensar en buscarte otro hooby

Malgrat que aquesta citació és de Vincent Connare (autor de la Comic Sans), crec que és una molt bona forma de resumir aquest llibre i el seu plantejament. La tipografia ha estat sempre un element clau per ajudar a millorar la qualitat de presentació de qualsevol text, però amb un límit: la tipografia pot ajudar a millorar un missatge, però no s’ha inventat encara cap tipografia que aconsegueixi fer interessant allò que no té cap interès. La tipografia, d’altra banda, també pateix d’un mal gairebé endèmic: molts en pensem que en som experts, però pocs en realitat poden parlar amb criteri i aportar dades objectius que no es limitin al «m’agrada» o el «no m’agrada».

«Es mi tipo» és una col·lecció d’una vintena de capítols, que es poden llegir de forma independents l’un de l’altre, que ens permeten entendre de que tracta realment la tipografia.  Hi trobarem els principals temes: des de la història dels tipus associats a l’evolució històrica de la impremta a la importància que va tenir l’elecció d’un tipus concret, Gotham, per a l’eslògan que va fer fortuna durant la campanya electoral de Barack Obama a la presidència dels Estats Units… o el debat nacional que es va produir a Suècia quan Ikea va utilitzar Verdana enlloc de Futura.

Totes aquestes anècdotes serveixen a l’autor per transmetre, sempre d’una forma distesa, els conceptes bàsics sobre la qualitat tipogràfica ja que, gairebé sense adonar-nos, acabarem coneixent la història d’uns dos-cents tipus de lletra. Una de dues, o sabem més de tipografia o a la propera partida del Trivial Pursuit sabrem respondre un possible pregunta sobre el tema!

A la solapa

Desde que las tipografías se mudaron a la barra de herramientas del ordenador todos comenzamos a tener una opinión sobre ellas. Hoy es imposible ignorar su poder, su omnipresencia en las marcas que nos rodean o el carácter que imprimen a nuestros textos. Y si no, ¿por qué despierta tantas antipatías el uso de Comic Sans? ¿A qué se debió el revuelo causado cuando Ikea fue infiel a Futura con Verdana? ¿Por qué Obama decidió optar por la Gotham como su distintivo gráfico? ¿Qué hace que una tipografía «funcione»?

Este divertido libro, profusamente ilustrado, cuenta la historia de más de doscientas fuentes desde su nacimiento –y en algunos casos hasta su muerte– a través de anécdotas sobre su empleo, sus creadores y sus usuarios. Garfield explica los fenómenos que hay detrás del dominio de fuentes como Helvética o Times New Roman o del odio hacia otras como Papyrus. Es mi tipo tiene todas las respuestas para quienes alguna vez se preguntaron qué tienen en común EasyJet y los Beach Boys, cuál es la tipografía favorita de Hollywood o si, como las personas, algunas fuentes son de Marte y otras son de Venus.

Títol: «Es mi tipo» («Just My Type. A book about fonts»)
Autor: Simon Garfield
Traducció:  Miguel Marqués
Editorial Taurus, col·lecció «Pensamiento»
Primera edició, setembre del 2011
369 pàgines
ISBN 978−84−306−0826−3
Preu:
El llibre a Amazon


Exposició sobre Santiago Rusiñol i Poblet

25 gener 2012 — Classificat com a: Exposicions, Poblet
Comentaris (0)

Divendres a les 19.00 hores s’inaugura al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició «Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889» que es podrà visitar fins el 22 de maig.

«Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889»

«Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889»

«Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889» aplega l’obra pintada per Rusiñol durant l’estada de tres setmanes que, l’abril del 1889, va fer acompanyat de Ramon Cassas a les ruïnes del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet buscant nous estímuls pictòrics. Tots dos artistes varen estar dibuixant i estudiant el recinte, que en aquelles dates estava abandonat i en estat de ruïna. Són obres que han estat poc exposades i que constitueixen un apartat específic i relativament rar dins el catàleg de tots dos pintors.

L’exposició es divideix en cinc àmbits: L’atracció de les ruïnes, Tres artistes, quatre amics, Les ruïnes de Poblet, El guardià del Monestir i Reminiscències, que mostren els  diversos moments de l’estada de Rusiñol a Poblet i les influències posteriors en l’obra del pintor. Es repassa l’amor per les ruïnes com a font d’inspiració per a Rusiñol  i la vinculació d’aquesta a  l’excursionisme, dues aficions que podrà explotar àmpliament a Poblet. Així mateix, es mostra la relació epistolar que manté amb els seus amics artistes i amb el seu germà, que l’assabenten de les exposicions i vida de Barcelona durant la seva falta.

D’entre l’obra que neix de l’experiència de Poblet hi ha un quadre sobresurt per damunt dels altres. Es tracta de «Tombes de Poblet», un oli en què Rusiñol representa les tombes reials del monestir i que va arribar a ser premiat en el seu moment. Així mateix, tots  dos artistes en l’època que passen al recinte traven una relació d’amistat  amb el guardià del cenobi, el veí de Vimbodí Josep Sumalla, de qui pinten diferents retrats. La campanya de Poblet de 1889, a més d’enfortir la relació amb Casas fins fer-la inestroncable, fa créixer en Rusiñol la seva veneració per les ruïnes així com la seva estima per pintar claustres i jardins tancats.

Actualització: L’opuscle de l’exposició.


Ajudem al Víctor Pàmies a publicar un diccionari de refranys sobre el cap

24 gener 2012 — Classificat com a: Calaix de sastre
Comentaris (3)

Ara fa un any el nostre bon amic Víctor Pàmies ens sorprenia amb un projecte certament engrescador: convertir-nos en mecenes per a la publicació d’un diccionari de refranys relacionats amb l’ull. Aprofitant les possibilitats que dóna el portal Verkami ens oferia la possibilitat de participar en el finançament del seu primer llibre, amb aportacions a l’abast de qualsevol butxaca (des de 5 fins a 100 €). El projecte va resultar un èxit i va portar la publicació de «Amb cara i ulls».

http://media.caballe.cat/2012/01/81157994-mp4.flv

El segon projecte ja està aquí i repeteix el mateix esquema. Es tracta d’un diccionari de refranys relacionats amb el cap (el Víctor diu que n’hi ha el doble respecte als existents sobre l’ull) i també ens permet de participar en el seu finançament: «En cap cap cap». Per fer-ho tenim quaranta dies en els quals podem fer les nostres aportacions i, si s’arriba a la xifra total de 4.000 €, pel proper Sant Jordi disposarem d’un (o varis, en funció dels diners aportats) exemplar del llibre amb una dedicatòria personalitzada. De moment, en menys de vint-i-quatre hores ja ha rebut 650 €!


L’exposició sobre els 300 anys de la Biblioteca nacional de Madrid

24 gener 2012 — Classificat com a: Biblioteques, Exposicions
Comentaris (0)

El diari «El País» ha realitzat aquest vídeo sobre l’exposició commemorativa dels tres-cents anys de la Biblioteca nacional de Madrid.

http://media.caballe.cat/2012/01/1327339837_272554_1327339914-mp4.flv

Revista de bibliofília «Hibris», número 65/66

24 gener 2012 — Classificat com a: Bibliofília
Comentaris (0)

«Hibris» és una revista bimensual en castellà especialitzada en bibliofília, publicada des de l’any 2001. Cada número ofereix una cinquantena llarga de pàgines on hi podem trobar articles sobre bibliofília, novetats de llibreries antiquàries o ressenyes de nous llibres.

«Hibris», número 65/66

«Hibris», número 65/66

El número 65/66, que correspon als mesos de setembre a desembre del 2011, inclou els següents continguts:

  • Gollerías para bibliófilos, 1o: Los libros de computo manual y los lunarios. A banda de calendaris i almanacs, també hi ha una tradició en la publicació de llunaris (calendaris especialitzats en el càlcul de les fases de la Lluna) i un tipus de publicació que, personalment, desconeixia totalment: els llibres que expliquen com fer ús de diverses part de l’anatomia humana per comptar.
  • La propaganda anti-judeo-masónica durante el primer franquismo: el caso de Ediciones Toledo (1941−1943). Ediciones Toledo va ser un segell editorial especialitzat en llibres i publicacions que volien demostrar l’existència d’una confabulación judeo-masónica. L’editorial era una simple tapadora per distribuir les publicacions editades directament pels serveis de propaganda oficials. Malgrat això ha passat bastant desapercebuda entre els estudis realitzats dels primers anys de franquisme.
  • Crónica de una señal anunciada: el biblión de los Manuales Soler. Manuales Soler és la casa editora que va donar lloc a la coneguda editorial Espasa (i Espasa-Calpe), editores d’una monumental enciclopèdia en llengua castellana. Aquest article analitza un dels primers obsequis dissenyats com a reclam publicitari, consistent en un punt de lectura
  • Recull dels últims catàlegs de llibreries especialitzades en llibre vell i bibliofília
  • La península de los libros, amb les ressenyes a dues publicacions recents relacionades amb el món del llibre vell: «Aurea Bibliographica (1998−2006)» i «La imprenta en Toledo. Estampas del renacimiento 1500–1550» i sobre l’exposició «Una imagen para al memoria:la carte de visite» de la Fundación Lázaro Galdiano.

La subscripció anual a «Hibris» és de 30 €, mentre que la col·lecció completa de tots els números publicats es pot adquirir per 500 €.


Ressenya: «Introducció a les quatre grans cròniques»

23 gener 2012 — Classificat com a: Els llibres que llegeixo, Història
Comentaris (0)

No es pot negar que els últims anys demostren l’existència d’un interès en tot allò relacionat amb la història medieval catalana. Una bona mostra són els diversos llibres sobre el període que s’estan publicant, que inclou les biografies d’alguns dels monarques (Jaume I amb quatre biografies: 1, 2, 3 i 4; Pere el Gran, Martí I l’Humà, Ferran I), de personatges destacats (Roger de Llúria), episodis concrets (els almogàvers a Orient)  o la reedició que està realitzant l’Institut d’Estudis Catalans de les Quatre Cròniques publicades a començaments dels anys setanta per Ferran Soldevila.

Aquest llibre és un interessant aportació en oferir una introducció general a les quatre grans cròniques dels segles XIII i XIV: el Llibre dels Fets de Jaume I, la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós; en paraules d’Àngel Guimerà, els «quatre evangelis de la Nació Catalana». L’autor ens presenta un resum del contingut de cadascuna de les cròniques, de forma que el lector pugui tenir una visió de conjunt dels quatre llibres, alhora que s’aprofundeix en determinats aspectes literaris.

Cronològicament s’inicia amb el Llibre dels Fets de Jaume I, començant per exposar les diverses opinions existents sobre l’autoria del text per, a continuació, exposar els diversos grans blocs de narració que ofereix. A continuació, es passa a analitzar el contingut de les cròniques de Desclot i Muntaner.

El quart capítol inclou una anàlisi dels fórmules i recursos estilístics utilitzats per Desclot i Muntaner a les seves cròniques, tot cercant paral·lelismes en textos d’autors clàssics –el que ens pot donar una idea de quines van ser les lectures dels cronistes, especialment en el cas de Muntaner– així com del tractament donat a determinats episodis: la representació de la monarquia, les batalles i els exèrcits, la narració dels fets, etc.

Finalment, el cinquè capítol passa a analitzar la crònica de Pere el Cerimoniós, encara que d’una forma notablement més concisa que les altres tres cròniques: mentre a la crònica de Pere el Cerimoniós dedica hi dedica vint-i-quatre pàgines, en dedica cinquanta-tres a la de Jaume I, vint a la de Bernat Desclot i cinquanta-quatre a la de Muntaner (cal afegir, en aquestes dues darreres les seixanta pàgines d’anàlisi estilístic).

Ens trobem amb un llibre que vol omplir un buit existent, però que presenta diversos problemes. A banda del tractament desigual de les cròniques, en alguns moments no saps ben bé de quina crònica en concret t’està parlant (no pas per la manca de referències, sinó més aviat per l’excés en les mateixes… quan parla de Desclot no és moment de referenciar a Muntaner). Un altre aspecte que resta possibilitats al llibre és l’ús del català medieval per a les citacions. En la meva opinió, tractant-se d’un llibre d’introducció, segurament hauria estat molt més assenyat incloure les citacions en un català més modern per facilitar la lectura. El mateix es pot dir de les nombroses citacions a textos en occità o francès, que es presenten únicament en la llengua original, mentre que les referències a textos grecs es fa en castellà.

Tot això em fa dir que ens trobem amb una excel·lent idea de llibre però portada a terme d’una forma no del tot reeixida. N’esperava més.

A la contracoberta

Aproximació de conjunt als llibres de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III, «les quatre perles de la literatura catalana medieval» en expressió de l’erudit francès Alfred Morel-Fatio. Es tracta de referències inexcusables per a aprofundir el coneixement de la història de la Corona d’Aragó durant l’etapa d’esplendor medieval. Josep Anton Aguilar Àvila situa les cròniques dins el seu context històric i cultural, i n’analitza l’estructura, el contingut, l’estil i les fonts o els models literaris detectables.

El llibre ressalta les claus de lectura d’alguns passatges més representatius de la literatura historiogràfica catalana i els relaciona amb tractats bèl·lics, regiments de prínceps medievals, fórmules procedents de les chansons de geste, dels romans en prosa o vers… Per aquesta raó sovint acudeix a la tradició historiogràfica europea –cròniques franceses, italianes i castellanes, sobretot–, recurs especialment profitós quan cal contrastar las (sic) informacions subministrades pels autors catalans i estudiar la presentació, la distorsió o la dissimulació propagandística de determinats episodis.

Títol: «Introducció a les quatre grans cròniques»
Autor: Josep Antoni Aguilar Àvila
Rafael Dalmau Editor, col·lecció «Bofarull», 16
Primera edició, novembre del 2011
254 pàgines
ISBN 978−84−232−0762−6
Preu: 18,00 €


Presentació del llibre «La Rambla 1907−1908»

22 gener 2012 — Classificat com a: Presentacions de llibres
Comentaris (0)

Presentació del llibre de fotografies «La Rambla 1907–1908» el proper dimarts al Plau de la Virreina:

Presentació del llibre «La Rambla 1907-1908»

Presentació del llibre «La Rambla 1907−1908»


Presentació a Barcelona de «Diari de teòfil»

22 gener 2012 — Classificat com a: Presentacions de llibres
Comentaris (0)

El proper dimecres, 25 de gener a les 19.30 hores, conversa al voltant de la novel·la «Diari de Teòfil», de Josep Rius-Camps, a l’Ateneu Barcelonès.

Presentació a Barcelona de «Diari de Teòfil»

Presentació a Barcelona de «Diari de Teòfil»

Hi intervindran Francesc Romeu, periodista religiós, Carles Torner doctor en Ciències de l’Educació i poeta, i l’autor. La rapsoda Anna Maluquer llegirà fragments del llibre.


Clark Gable

22 gener 2012 — Classificat com a: Llegint, escrivint
Comentaris (0)
Clark Gable

Clark Gable


Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ...272 273 274 -->