
Ecclesiae Egarenses. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa
Els últims anys han estat prolífics en la publicació de llibres sobre el conjunt d’esglésies de Sant Pere de Terrassa, arran dels importants descobriments que s’han realitzat arran de les excavacions arqueològiques i estudis duts a terme dins del Pla Director que, tot just fa uns mesos, es va donar per acabat amb la creació de “La Seu d’Ègara” i la museïtzació del conjunt d’edificis i les restes arqueològiques identificades.
Entre els llibres recents cal destacar els següents títols:
Aquesta notable producció editorial és un bon indicador de la importància dels descobriments que s’han realitzat… i també ens pot donar una idea de com, en poc temps, es necessari realitzar una posada al dia d’allò que coneixíem d’aquestes esglésies.
De fet, el primer consell a donar és el següent: si fa un cert temps, més de dos anys, de la vostra darrera visita a les esglésies de Sant Pere, el primer que heu de fer es anar-hi. Hi trobareu com ha evolucionat i canviat tot l’entorn, amb un excel·lent tasca per recuperar la informació que ens expliquen les pedres, les tombes i els edificis… una història que va des del segle VI de la nostra era i fins als nostres dies.
El llibre que ha escrit Domènec Ferran, director del Museu de Terrassa, pretén oferir una visió de conjunt de les esglésies de Sant Pere, presentant-les de forma cronològica i explicant-nos l’evolució de les construccions, les vicisituds passades, les diverses reconstruccions, els tresors artístics.
Cronològicament anem descobrint tot allò que es coneix de Sant Pere: les primeres restes que s’hi han trobat, testimonis de les èpoques ibèrica i romana; les primeres restes cristianes, de mitjan segle IV i començaments del segle V; l’època d’esplendor coincidint amb el bisbat d’Ègara a partir de l’any 450 i fins al segle VIII –amb les pintures murals de Santa Maria i Sant Miquel–; les restes romàniques; els tres retaules gòtics obra de Lluís Borrassà, Jaume Cirera/Guillem Talarn i Jaume Huguet respectivament; l’etapa moderna entre els segles XVI i XVIII; les obres modernes.
Un apartat final del llibre recull les diverses intervencions de restauració de l’entorn, des de la primera intervenció a començaments del segle XVII a càrrec de mossèn Arnella, les diverses intervencions de Puig i Cadalfach o les modernes excavacions arqueològiques.
En tot moment l’autor posa molt d’interès en explicar-nos els més mínims detalls. Des de la descripció detallada dels diferents retaules o aspectes més curiosos, com en el cas de Santa Maria la làpida del segle XIII que hi ha al damunt de la porta de l’església o les conegudes làpides romanes encastades al mur de la mateixa església; els arcs d’unió entre la nau romànica i el transsepte i la capçalera anterior així com la cornisa esculpida amb permòdols decorats de Sant Pere; en el cas de Sant Miquel, l’existència d’un corredor funerari al voltant de l’edifici…
Tot això es troba perfectament complementat amb un excel·lent treball fotogràfic. Virtualment tots els racons de les tres esglésies i de la rectoria han estat fotografiats per tal d’oferir-nos una visió completa de l’extraordinària riquesa i bellesa de l’entorn, dels edificis i del seu estat actual de presentació.
En resum: l’obra més actualitzada i imprescindible per tal de conèixer la importància històrica, monumental i artística de les esglésies de Sant Pere de Terrassa.
Títol: “Ecclesiae Egarenses. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa“
Autor: Domènec Ferran. Fotografies de Teresa Llordes
Lunwerg Editores i Caixa de Terrassa
Primera edició, 2009
ISBN 978–84-9785–588-4
285 pàgines
Preu: 66,03 €