Reportatge fotogràfic sobre Guillermo Blázquez, un llibreter de vell de Madrid especialitzat en el món del llibre vell, manuscrits i documents, des de l’Edat Mitjana i fins al segle XIX. A la seva llibreria hi trobem llibres sobre història de l’estat espanyol i Amèrica, literatura espanyola del Siglo de Oro, incunables i primeres edicions, llibres de viatges, enquadernacions artístiques.
També es dedica a la producció de facsímils, produïts de forma arteranal.
La biblioteca de Don Quijote. Gravat de Gustave Doré
Capítol VI. Del graciós i gran escrutini que el rector i el barber feren a la llibreria del nostre enginyós cavaller
El quan encara dormia. Demanà les claus, a la neboda, de l’estança on hi havia els llibres autors del mal, i ella les hi va donar de bin grat; penetraren dintre tots, i la mestressa amb ells, i trobaren més de cent volums de llibres extensos, molt ben relligats, i altres més petits; i de seguida que la mestressa els va veure, eixí de la cambra apressadament, i va tornar després amb un got de terrissa d’aigua beneita i un salpasser, i digué:
–Tingui vostra mercè, senyor Llicenciat; ruixi aquesta estança, no fos cas que hi trobés algun encantador dels molts que tenen aquests llibres, i ens encantés, en venjança de la pena que els volen donar foragitant-los del món.
(…)
I, no volent fatigar-se més llegint llibres de cavalleries, manà a la mestressa que prengés tots els més voluminosos i els llencés a la cort.
Hom no va donar aquest mananemt a una dona indiferent, sinó a qui tenia moltes ganes de cremar-los; i, prenent-se quasi vuit d’un cop, els va llençar per la finestra. Per voler prendre un munt massa gros, li’n va caure un als peus del Barber, i aquest va voler esbrinar de qui era, i veié que deia: Història del famós cavaller Tirant lo Blanc.
–Valga’m Déu! –digué el rector alçant la veu–. Aquí hi ha Tirant Lo Blanc. Doneu-me’l, compare; que m’apar que he trobat en ell un tresor de gaubança i una mina de passatemps. Aquí hi ha don Kirielèison de Montalbà, coratjós cavaller, i el seu germà Tomàs de Montalbà, i el cavaller Fonseca, amb la batalla que l’arriscat Tirant féu amb l’àlà, i les agudeses de la donzella Plaerdemavida, amb els amors i trapalleries de la vídua Reposada, i la senyora Emperadriu, enamorada d’Hipòlit, el seu escuder. Us dic en veritat, senyor compare, que, pel seu estil, és aquest el millor llibre del món: aquí mengen els cavallers, i dormen i moren sota teulada, i fan testament abans de morir, com altres coses que no tenen els altres llibres d’aquesta mena. Així i tot, us dic que mereixia el qui el va compondre, car no féu tantes nicieses ignorant que les feia, que el condemnessin a galeres per tots els dies de la seva vida. Emporteu-vos a casa i llegiu-lo, i veureu que és veritat tot el que us n’he dit.
Cremant els llibres de la Biblioteca del Quijote
Capítol VII. De la segona sortida del nostre cavaller Don Quixot de la Manxa
(…)
Aquella nit cremà la mestressa tots els llibres que hi havia a la cort i en tota la casa, i alguns els que varen cremar mereixisen ésser guardats en perpetus arxius; però no ho va permetre llur fat i la peresa de l’escrutador, i així es va complir en ells el proverbi que sovint paguen justos per pecadors.
En un llogarret de la Manxa, del nom del qual no em vull recordar, no fa molt temps vivia un cavaller dels de llança a la perxa, darga antiga, rossí escardalenc i gàngul corredor” (Traducció catalana de Joaquim Civera i Sormani, 1969)
Imatges agafades del Projecte Gutenberg: “El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha” de Miguel de Cervantes. Traducció al català de Joaquim Civera i Sormani, publicada per Editorial Tarraco el maig de 1969.
Des d’ahir dissabte i fins al 13 d’abril, a la Casa del Llibre Àrab de Barcelona (carrer de Montserrat 2), primera edició de la Fira del llibre àrab de Barcelona.
Es podrà visitar en horari 11.00 a 14.00 i de 17.00 a 21.00 hores.
A començaments de la dècada dels 70 del segle passat, el llibreter Emili Eroles va publicar les “Memòries d’un llibre vell” (sí, abans que ho pregunteu, el nom d’aquest bloc em va venir al cap en llegir la novel·la de l’Eroles) on explica els cent anys de la vida d’un llibre.
“Les desventures d’un llibre vagabund” és una novel·la breu (140 pàgines) que recupera la mateixa temàtica i ens ofereix el relat en primera persona de la vida d’un llibre.
El protagonista (un llibre del qual se’ns amaga l’autor, el títol i l’editor) és imprès el 17 de juny de 1983, moment que marca l’inici de la seva existència. L’edició ens demostra que no es tracta d’un llibre qualsevol: 800 exemplars en paper de 90 grams i 20 exemplars en paper Japó, tots ells numerats. La coberta i els gravats del llibre són obra d’un reconegut autor francès, Marc Pessin.
La vida del protagonista està marcada per dues obsessions: la por a la desaparició, especialment si aquesta es provocada per la monstruosa boca d’una maquina trituradora de paper, i la temença de no assolir l’objectiu pel qual ha estat ser creat, ser llegit.
Per això hem d’entendre la seva perplexitat quan, després de superar l’acció dels rosegadors al magatzem on passa els primers dies, es enviat a una llibreria i comprova com no arriba a sortir de la capsa. Això el condemna a la destrucció… però la sort el salva en l’últim minut.
En aquest moment comença la seva segona vida –els llibres seran com els gats i tenen set vides?– passant per diverses llibreries i lectors. Ens explica les converses amb els altres llibres que es troba a les prestatgeries de la llibreria. I els detalls que van deixant els seus lectors: una dona que li transmet la seva olor a crema o una altra dona que el mutila per ràpidament penedir-se i reconstruir-lo. O com és la causa per la qual un treballador per la seva feina.
És un llibre que emocionarà a qualsevol lector que veu en els llibres quelcom més que un munt de fulls que només serveixen com a suport per a la tinta utilitzada per a representar les lletres. El llibre, l’objecte, també és important i aquesta història ens ho recorda.
Us el recomano!
A la contraportada
«Vaig néixer el 17 de juny de 1983, a les 16.37, sortit de la impremta de La Manutention a Mayenne. Format: 16,5 cm x 12,5 cm. Pes: 230 grams». Així comença la seva història l’inusual protagonista i narrador de Les desventures d’un llibre vagabund. Un llibre abocat a escriure la seva autobiografia. Llibreries, propietaris, anècdotes, biblioteques i converses nocturnes amb altres textos marquen una vida l’objectiu de la qual és «ser devorat en el millor sentit del terme». Però la mort l’espera a cada topant. Lletraferit, omple el seu relat de les obres i autors que més admira, i amb un punt de pedanteria, mira de reüll la maquinària editorial més popular i comercial.
Amb Les desventures d’un llibre vagabund, Paul Desalmand ens ofereix un passeig fascinant pel món de la tinta impresa seguint les peripècies d’un llibre: autors novells, editors sense escrúpols, llibreters de raça i venedors de paper, editorials, impremtes i, a la fi, ineluctable, la trituradora gegantina on els llibres esdevenen pasta de paper
Es tracta del diari, escrit a mitjans de la dècada dels anys 50 de segle passat, de l’estada de quinze mesos feta pel monjo de Montserrat Bonaventura Ubach a l’actual Iraq.
Era el segon llibre sobre viatges fets per aquest monjo –que alguns mitjans de comunicació de Barcelona han batejat com l’Indiana Jones de Montserrat– a l’Orient Mitjà. El primer llibre, “El Sinaí” fou inicialment publicat el 1913 i va haver d’esperar 42 anys per a veure una segona edició, ampliada.
Amb el dietari del viatge a l’Iraq només ha fet falta uns quatre mesos, ja que amb data febrer del 2010, ha sortit la segona edició del llibre.
Es tracta, segons indica la pàgina de dades del llibre, d’una edició revisada del text publicat a finals d’any passat. He fet una comparació a primer cop d’ull de les dues edicions, passant les pàgines costat per costat i només he sabut detectar-ne un canvi a la presentació de Damià Roure: un títol passa de ser “Estada a Roma” a “Estada a Roma (1926) i a Tel Aviv (1947)”… Si hi ha més canvis, a primer cop d’ull no els he sabut veure.
Si encara no l’heu llegit, us el recomano vivament. És un excel·lent llibre de viatges que ens transporta a un món avui totalment desaparegut, escrit d’una forma magistral.
Títol: “Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq (1922–1923)“ Autor: Bonaventura Ubach Edició a cura de Damià Roure Publicacions de l’Abadia de Montserrat Segona edició, revisada febrer del 2010 194 pàgines ISBN 978–84–9883–250–1 Preu: 24,00 €
La temàica que hi predomina és el col·leccionisme (especialment, les postals), però sempre hi ha alguna parada que en té llibres antics a la venda.
Se celebrarà a les Cotxeres de Sants (al carrer de Sants 79 de Barcelona). No he trobat confirmació de l’horari, però en edicions anterior era de dijous a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 16.30 a 20.30 hores. El diumenge, l’horari serà de 10.30 a 14.30 hores.
D’aquesta biblioteca és té constància d’ençà el 1513, als estatuts de la universitat del 1591 ja s’indicava que “hi haurà una llibreria pública a la universitat”.
Ja havia publicat fa temps algunes fotografies d’una part d’aquesta biblioteca, la Joanina… explicant la curiosa relació que manté amb els rats penats, les càmeres de gas d’extermini utilitzades pels Nazis i els rellotges despertador amb alarma.
La “Dansa de la mort” de Verges és una representació que es realitza a la processó de Dijous Sant a la població empordanesa de Verges. L’any passat, el diari boston.com utilitzava una fotografia d’aquesta peculiar processó per il·lustrar la celebració de la Setmana Santa a Europa.
És una edició de tiratge reduït (segons la justificació d’impressió només es publicaren 300 exemplars en paper setinat i 35 exemplars addicionals en paper de fil, numerats), que prenent com a base un manuscrit del segle XV conservat a la Biblioteca de l’Escorial, documenta els passos de la processó:
Ací comença la dança general, en la qual tracta com la Mort diu e avisa a totes les criatures que posen esment en la brevetat de lur vida, que no-n facen major cabal d’aquell que ella mereix. E aximateix los diu e rquier que vegen o ogen bé çò que los savis prehicadors los diuen e amonesten en cascun jorn, donant-los bò e sà consell, que pugnen en fer bones obres, per que hagen complit perdó de lurs pecats. En aprés, seguint amostrant per esperiença çò que diu, crida e requir a tots los stats del món que vinguen de lur bon grat o contra la lur voluntat.”
Google ens ha fet l’enorme favor de digitalitzar l’exemplar que es conserva a la Harvard University de Cambridge, al costat de Boston (això tanca el cercle amb la notícia abans comentada del boston.com).
D’aquesta digitalització he recuperat els següents gravats representatius de la Dansa de la Mort:
Si no s'indica expressament el contrari, el material publicat en aquest weblog es distribueix d'acord amb la llicència Creative Commons. Els continguts i opinions d'aquest bloc són de caràcter exclusivament personal, sense cap relació amb les meves activitats professionals.
— Classificat com a: Fotos de llibres i llibreries — Comentari (0)
