Podria fer una ressenya dient que «El somni» de Bernat Metge és un dels grans llibres de la literatura catalana, al que caldria afegir aquell tòpic de «més citat que no pas llegit». A continuació caldria felicitar a l’Editorial Barcino per la doble iniciativa, d’una banda publicar una nova edició del llibre a un preu prou econòmic i també per haver modernitzat el llenguatge, amb una sensacional versió a càrrec de l’Alba Dedeu, que permet una lectura còmoda i sense un esforç addicional per part de tots aquells no donats a la lectura d’edicions crítiques o del català medieval.
Dir tot això, però, no seria una altra cosa que fer un mal ús d’allò que és obvi.
Si de cas, puc explicar la meva experiència particular. Vaig llegir (entenent per llegir el resseguir amb els ulls les lletres impreses en una pàgina de paper, però amb un grau de comprensió més aviat baix) «Lo somni» per primera i, fins fa uns dies, última vegada ara fa uns quants anys. L’únic que recordo d’aquella experiència és la sensació d’estar «perdent el temps», davant la incapacitat per poder fer una lectura fluïda del text. D’aleshores ençà, no havia fet cap altre intent de lectura.
Fa uns dies vaig veure la notícia de la presentació d’aquesta nova edició i, sense saber ben bé per quina raó –o potser aprofitant l’excusa de la visita guiada a les restes de la Plaça del Rei que oferien els Amics d’Els Clàssics– vaig decidir anar-hi. Dissabte per la tarda, començava la lectura que –amb la pausa pel meu propi somni– vaig finalitzar diumenge a mig matí.
El treball que ha fet l’Alba Dedeu en la modernització del text és realment destacable. Certament s’ha aconseguit que sembli ben bé un text ben actual –excepte per la temàtica; avui ningú escriu un diàleg sobre si l’ànima és o no és immortal o si ha de considerar-se com un tot associat al cos de la persona. El primer dels llibres ens mostra un diàleg, dins d’un somni, entre l’esperit del recentment traspassat rei Joan I i un Bernat Metge.
El segon llibre comença amb l’explicació de la sobtada mort del monarca: d’una banda ha arribat a la fi dels dies de vida que tenia concedits, però també per tal de demostrar la innocència d’un Bernat Metge que, mentre escriu el text està empresonat acusat de l’assassinat del rei i fer un ús indegut del patrimoni reial. És, per tant, una exculpació directa de tota responsabilitat de les acusacions que l’havien portat a la presó. El diàleg segueix sobre les circumstàncies que porten a l’ànima de Joan I a romandre dins del purgatori, tot esperant la fi del cisma de l’Església.
Acompanyant l’ànima de Joan I hi ha dos personatges més: Orfeu i Tirèsides, que tenen la missió de fer pagar alguns dels vicis que, en vida, va abusar el rei. Aquests dos personatges adquireixen el protagonisme del tercer llibre, primer explicant com és l’infern per dins i, a continuació, presentant una interminable relació de totes les faltes, pecats i pensaments negatius que es troben en les dones. Finalment, el propi autor utilitza el quart llibre per defensar el gènere femení tot presentant algunes dones notables, des dels temps clàssics i fins a algunes de les reines de la Corona d’Aragó –naturalment, inclosa la dona de Joan I.
Tot això acabarà en el moment en que Metge es desperta «molt trist i desconsolat».
A la contracoberta
El somni és una obra complexa i singular, capaç d’elevar-se fins a les idees filosòfiques més transcendents, però també de mirar-se de prop i amb un gran sentit de l’humor els aspectes més prosaics de la vida quotidiana. I si bé és lícit dubtar que Bernat Metge fos innocent de totes les culpes de què poguessin acusar-lo els seus «perseguidors i els envejosos», sí que li hem de concedir, sense cap mena de dubte, que El somni conserva, sis segles després, tota la capacitat de sorprendre’ns i de divertir-nos.
Títol: «El somni»
Autor: Bernat Metge
Versió d’Alba de Dedeu
Editorial Barcino, col·lecció «Tast de clàssics»
Primera edició, febrer del 2012
140 pàgines
ISBN 978−84−7226−775−6
